Anys d’excavació:

Situació i història del jaciment:

 

Les termes públiques es troben a l’àrea portuària de Tarragona,

al carrer Sant Miquel n.33.

 

Durant l’etapa republicana es va començar, a la part baixa

de la ciutat, la construcció del teatre i nombrosos equipaments

portuaris durant el s. I dC i meitats del s. II.

 

Aquest fet representà la unió definitiva del portus amb el crei-

xement urbanístic i demogràfic de la ciutat. Des d’aquest perí-

ode l’àrea portuària va adquirir doble funció: l’econòmica,

vinculada al port i a les infraestructures construïdes en primera

línia de mar, i la monumental i lúdica, relacionada amb el teatre,

 jardins i espais termals.

 

 

La construcció de les termes públiques, a finals del segles II o primera meitat del III va ser la última construcció lúdica de la zona portuària. Amb la desaparició del teatre a finals del segle II i del fòrum de la colònia en un moment imprecís del s. IV , les termes van passar a ser l’epicentre social i cultural de la ciutat, la qual cada cop més en aquest segle es reduïa a l’àrea portuària.

 

Les termes públiques del carrer de Sant Miquel es van mantenir, igual que el circ i l’amfiteatre, en ús fins el segle V. Durant aquesta època el nou context econòmic i polític va convertir l’àrea portuària en un espai principalment residencial amb edificis propis de l’antiguitat tardana com els balnea (banys privats), recintes funeraris aïllats i estructures de caire productiu.

 

 

Conservació:

 

D’aquest jaciment només s’ha documentat arqueològicament una part de l’edifici d’uns 800m2, que ha servit per establir la hipòtesi d’un complex que devia arribar a mesurar uns 3.500m2. Aquestes termes han sigut catalogades com a banys públics de tipus imperial.

La seva estructura estava formada per un eix axial integrat per la successió canònica de les sales següents: natatio, frigidarium tripartit, un possible tepidarium i un caldarium. Com era habitual en la disposició urbana d’aquests complexos lúdics, els àmbits calefactats s’emplaçaren a la banda sud i els de temperatura freda al nord.

 

Les restes termals que es conserven avui en dia es troben a ambdós costats del teatre, la qual cosa integra aquest complex dins d’un entorn lúdic relacionat amb el teatre i els jardins i pòrtics.

 

Aquest jaciment constitueix un monument de grans dimensions. La seva alçada, més elevada que tots els edificis del voltant a excepció del teatre, que en aquesta època ja no estava en funcionament, permetia que fos visible des de llarga distància, pels vaixells que arribaven al port.

 

 

Descripció del jaciment:

 

Pel que fa als accessos, s’ha documentat un accés al costat

septentrional (nord) i s’hauria de situar un altre al mateix

lateral de l’edifici termal. Hi ha la possibilitat de que també s’hi

pogués accedir des de la part superior de la muntanya, a

través d’una rampa o escalinata fonamentada en els murs

compresos entre l’àmbit XII i la roca.

 

 

L’accés, d’uns 3,10m d’amplada, acabava en una porta. En

travessar-la es troba un petit àmbit d’entrada que s’utilitza

com a punt d’inici d’un dels eixos principals de circulació del

recorregut termal. L’àmbit mesura uns 3,10 d’amplada per

2,90 de llargària i està pavimentat amb tessel·les de color

blanc.

La primera estança a què es pot accedir correspon a les

latrines, situades a l’esquerra del passadís. Continuant pel passadís d’entrada s’arribava a un gran recinte porticat que mesura 18m d’amplada i una longitud d’uns 15,60m. es tracta de l’àmbit I, dividit en cinc naus mitjançant quatre columnates. Les columnes tenen una amplada de 2,8m i la nau central, que és més gran, està ocupada parcialment per una piscina de 4,5 m d’ample amb accés pèl costat oriental, prop de l’eix longitudinal de l’entrada principal.

 

Aquest tipus d’estructura ha rebut diverses denominacions en la bibliografia científica: vestíbuls basilicals, gran vestíbuls rectangulars, grandes cellae o basilica thermarum (tots aquests noms defineixen un espai de gran extensió normalment porticat i de planta rectangular). Un recinte d’aquest tipus acostumava a ser molt polivalent. En molts casos s’utilitzava com a palaestra per realitzar exercicis esportius a cobert, com a vestíbul, zona de reunions socials, apodyteria, sala de recepció, sala d’entrenament i esbarjo, etc.

 

En el cas de la basilica thermarum de les termes del port de Tàrraco devia complir probablement les funcions que s’acaben de descriure. Pot interpretar-se com un apodyterium, tal com evidencia d’emplaçament en relació a l’accés i la presència de dos bancs contigus a la nau septentrional.

 

Al mig de la basilica thermarum es troba una piscina frigidaria de 4,5m d’amplada i 1,2 de fondària. Es tracta d’una de les piscines que es trobaven a la sala frigidaria i, juntament amb la natatio, constituïen el punt final del recorregut termal. Al sortir de la piscina hi havia una rica decoració del terra. Primer un mosaic policrom de cercles secants que precedien una cartel·la, pràcticament perduda, que es llegia sortint de la piscina, i en segon lloc un altre mosaic amb tema de laberint.

Les sales calentes s’emplaçaven al sud de l’edifici i a l’entorn del gran caldarium central, com succeeix en els exemples més representatius de les termes de tipus imperial.

 

Al sud de les termes hi ha una gran sala de planta absidal on es troben uns alveus (petites banyeres). Es tracta del tepidarium de les termes, separat del caldarium, al sud, per un mur o columnata.

 

Des del recinte VII s’arribava, mitjançant una porta, a un gran frigidari. Aquest era un frigidari tripartit amb una gran aula central i dues més de dimensions menors a ambdós costats i obertes a les basilica thermarum. El frigidarium estava separat del cos central per una porta. D’aquesta manera, un cop finalitzat el recorregut termal en la natatio es retornava al principi del trajecte sense haver de passar per l’interior del caldarium.

 

 

L’espai més significatiu és el corredor lateral de l’àmbit VIII, on s’hi conserven indicis del praefurnium situat sota de la piscina. El corredor es comunica amb l’àmbit X mitjançant una porta. En aquesta estança s’ha documentat l’obertura d’un dels praefonia que escalfaven l’hypocaustum del caldarium central.

 

Finalment, les termes imperials es caracteritzaven perquè estaven envoltades d’una zona lúdica amb pòrtics, jardins, biblioteques, passejos, etc. Hi ha testimonis de l’existència d’una exedra trobada en sentit perpendicular a l’eix longitudinal dels banys, d’esquena a la zona de la basilica thermarum. D’aquesta forma, el conjunt termal es devia completar amb una àrea descoberta per realitzar exercicis gimnàstics, gaudir del passeig en uns ambients de natura controlada, etc.

 

Respecte a l’abastament d’aigua de les termes, les dimensions d’aquest conjunt termal requereixen una xarxa de subministrament i evacuació d’aigua important i possiblement l’ús d’un sistema propi o exclusiu d’abastiment, com ara un aqüeducte específic que transportés l’aigua a les termes i que es podia haver traçat expressament o a partir d’una xarxa preexistent.