En aquesta pagina pots trobar el significat d'aquelles paraules que desconeguis i estiguin marcades negreta: 

 

Segona Guerra Púnica: El plà d’Anníbal era atacar Roma pujant en direcció nord des d’Ibèria amb un exèrcit format per milers d’homes i desenes d’elefants. Davant d’aixó, Roma va enviar un exèrcit dirigit per Publi Corneli Escipió cap a Ibèria, però l’exèrcit cartaginés ja havia arribat als Pirineus, i els romans van haver de tornar al sud d’itàlia. Mentrestant, el germà de Publi, Cneu Corneli Escipió, va navegar cap al nord d’Ibèria, a Emporion, per evitar el pas de tropes de reforç i avituallament per a l’exèrcit d’Anníbal. Hanníbal va aconseguir travessar els Alps, però va perdre la meitat de les seves tropes. Tot i així va continuar i va vèncer l’exèrcit romà en quatre batalles (al riu Tací, riu Trpebia, llac Trasimè i Cannas), recorrent tota la península itàlia i amenaçant seriosament Roma. Però l’exèrcit cartaginès va ser acorralat i derrotat al sud d’Itàila. Els cartaginesos van haver de lliurar a Roma els seus elefants, la flota i un fort tribut.

 

Hispania Citerior i Ulterior: l’Hispania Citerior corresponia al nordest de la península ibèrica, la zona de ciutats com Barcino o Tarraco (Barcelona i Tarragona). l’Hispania Ulterior corresponia al sud de la península, la zona de ciutats com Corduba o Gades (Còrdoba i Càdis).

 

Batalla d’Actium: el 31 aC es va produir la batalla d’Actium, en que es van enfrontar Juli Cesar contra Marc Antoni i la seva esposa Cleopatra VII. Després d’una gran batalla naval, Juli Cesar estava a punt de vencer-los, però Marc Antoni i la seva esposa es van suicidar. 

 

Colònia romana: El nom de colònia era el que revien alunes ciutats conquerides per Roma. Aquestes eren independents, però havien de seguir les tradicions i normes de Roma. Depenien més de Roma que pobles més petits, els municipium, però gaudien de més privilegis. 

 

Conventus: Era una comunitat de ciutadans romans en una població de província. En el cas de Tarraco, aquesta es va convertir en el cap de conventus provincial, és a dir, on es  reunien membres de les poblacions de les províncies.

 

 

Lex coloniae: La lex coloniae era la “llei de la colònia”, és a dir, les lleis que es van establir quan Tarraco va rebre el títol de colònia. 

 

Duumvir:  Règim polític en el qual el govern és encomanat a dos magistrats o duumvirs per tal d’assegurar que el poder no quedi en mans d’una sola persona. 

 

Dret llatí:

 

Ordo decurionum: era l’ “ordre dels decurions”, membres de les assemblees municipals que s'encarregaven de l'administració a canvi d'un impost. 

 

Diòcesis: la diòcesis va ser una divisió administrativa de l’Imperi romà, dividint-lo en diversos territoris dins dels quals es trobaven les diverses províncies. D’aquesta manera, el control de l’imperi es feia més fàcil. Algunes d’aquestes diòcesis van ser la Diocesis Hispaniarum, Italiae, Africae o Galliarum. 

 

Organització actual: Actualment la Beaetica és Còrdoba, la Lusitania és l’oest de la Península Ibèrica, a Portugal , la Carthaginesis és Cartagena, la Gallaecia és Galicia , la Tarraconensis és el Tarragonès i la Mauritania és Libia.

 

Traçat hipodàmic: Paral·lelament al Cardo Maximus i Decumanus Maximus hi havia la resta de carrers de la ciutat. El conjunt d’aquests formaven una quadrícula on es creuaven els cardines (carrers paral·lels al Cardo Maximus) i els decumani (carrers paral·lels al Decumanus Maximus).

 

Augurs: sacerdots encarregats de decidir, a través de l’observació dels ocells o l’observació dels fenòmens celests, si el lloc escollit era l’adequat per construir-hi la ciutat. Un cop decidit, eren els encarregats de dur a terme la inauguratio.

 

Inauguratio: cerimònia que consistia en fer un traçat amb el solc d’una arada tirada per dos bous dins del qual es construiria la ciutat; tal i com la tradició afirma que havia fet el fundador de Roma, Ròmul.  

 

Pomerium: “post murum” (desprès del mur). El perímetre traçat amb l’arada aixecava tarrons de terra que eren considerats sagrats. Per això, quan es construïa la muralla al damunt, es deixava un espai lliure entre el mur de la muralla i l’illa de cases.

 

Pavimentum: superficie de les vies, feta de lloses o còdols i lleugerament convexa per evitar-hi els bessals. 

 

Limen inferum, limen superum i postes: Part inferior, superior, i laterals d’una porta. 

 

J. Serra Vilaro: Arqueòleg tarragoní que ha participat en diverses excavacions i investigacions de jaciments romans com la muralla o l’àrea Paleocristiana.

 

Poterna: Portes petites que es trobaven a la muralla i que eren utilitzades pels soldats  en cas d’atac per sortir i entrar de la ciutat a l’exterior sense ser avistats.

 

Opus vittatum: Tècnica constructiva romana que feia quadrar els blocs de tova travessats per una o més files de maons, tot cimentat amb opus caementicium.  

 

Llop: En la mitología romana, el llop era un dels símbols com a guerrer del Déu Mart, Déu de la guerra. Era considerat un animal sagrat, i forma part del mite de la creació de Roma, en el qual Ròmul i Rem són trobats per una lloba que en te cura.

 

Torre de minerva: La dedicatòria votiva de la torre va ser dedicada a Menerva, una deessa etrusca que va ser introduïda a Roma pels etruscs en època dels Tarquins. A més, el seu nom, M (anios) Vivios, és propi de les àrees etrusques. 

 

Exedra: Part d'un edifici situada a l'interior o al mig d'un jardí i destinada a la conversa. 

 

Clipei: Petit escut amb el bust d’un déu  o d’un personatge. 

 

Criptopòrtic: Passadis cobert, molt sovint recobert amb volta i il·luminat per obertures al sostre.

 

 

 

En les monedes trobades s’hi representa el temple d’August de dues maneres: en unes es representa un temple d’estil grec sobre estilobat i les altres d’estil romà, sobre un podi. Tot i aquesta diferencia, tots dos tipus de monedes tenen representat un temple octàstil de vuit columnes al pòrtic frontal.

 

Certament, a Tarraco hi havia dos fórums, el fórum de la colònia i el fórum provincial. El primer era el fórum que tota colònia romana tenia, i el segon era el que Tarraco havia construit en condició de capital de provincia. 

 

Prospecció geofísica: tècnica que s’utilitza per descobrir si en el subsòl hi ha restes arqueològiques. Mitjançant tècniques de prospecció amb georadar, tomografia sísmica i electroconyuntivitat elèctrica s’emeten una sèrie d’ones magnètiques, electròniques, per, a partir d’una certa resposta  del material que es troba al subsòl i mitjançant uns programes informàtics, poder dibuixar unes alteracions en tres dimensions. És a dir, les respostes de les capes de terra no són les mateixes que les dels murs, així, els geofísics dedueixen, a partir d’aquesta resposta, si hi una superfície, una volumetria.

                   

Tipus hel·lenístic: Estil artístic que es va desenvolupar entre el segle II i I aC, va començar amb la mort d’Alexandre el Gran al s. III aC i va acabar amb la conquista de Grècia pels italians al segle i aC . Les característiques principals d’aquest estil eren la composició en diagonal, la representació del moment concret que s’està representant i l’expressió.  

 

Bonaventura Hernández Sanahuja va ser un important arqueòleg tarragoní. Va ser el creador del Museu d’Antiguitats de Tarragona i el primer director del Museu Arqueològic de Tarragona. Durant quaranta anys va dedicar-se a la recuperació de nombroses restes arqueològiques i monumentals de la ciutat i la província i va participar en la restauració de l’aqüeducte de les Ferreres, i les excavacions de l’àrea del fòrum de la colònia, el circ i el teatre entre d’altres.

 

criptòpics anulars: Estructures de murs molt gruixuts que sostenien un sostre i que els romans van crear per sostenir infraestructures de grans dimensions. Solien construir-se allà on hi havia desnivells en el terreny. 

 

Exedra: Absis amb columnes, més o menys obert o descobert, d'una gran sala o d'un jardí.

 

El frons scaenae està format per tres cicles escultòrics: un cicle inicial d’època mig-augustea, ampliat i reformat en època julio-claudia i complementat en època domiciana amb la introducció de les imatges de tres dinasties flàvies. 

En el primer cicle escultòric del frons scaenae es trobava una imatge monumental de 3 metres d’altura vestit amb una toga de color morat que representava a August, creada a mitjans del principat d’aquest. L’escultura es trobava, segurament, al centre de l’escena sobre la valva regia i estava acompanyada per les estàtues dels caps dels prínceps Germànic Jove i Agripa Póstum. Al segon cicle d’època de l’emperador Claudi, formen  part tres noves imatges togades, un adult i dos joves amb bulla aurea, que representen segurament a Claudi i els seus fills Neró i Britànic.  Finalment es troben tres estàtues que representen herois o deus i que corresponen probablement a la dinastia flàvia. 

 

Criptopòric perimetral: Estructura amb un sostre sostinguda per columnes. En el cas del teatre, aquest estava situat al final de la graderia per poder passar-hi, ja que estava empotrat al mur del desnivell.

 

Nimfeu: El nimfeu era un monument dedicat a les nimfes. Originalment es tractava de brolladors situats en coves naturals, que segons la tradició eren l’habitatge de les nimfes de l’indret. Més endavant, es representaven en forma de fonts.

 

L’etiqueta de “tipología imperial” es devia a que, en ser una capital de província, la ciutat disposava d’uns equipaments lúdics més grans i/o que no eren freqüents a totes les ciutats.

 

 

Cartel·la:  l'adorn que serveix per emmarcar una inscripció o un emblema, en aquest cas una inscripció que precedia el mosaic que hi havia a la sortida de la piscina. 

 

Estratigrafia: Diferents nivells geològics en què es troben els jaciments i segons els quals es pot saber l’època a la qual pertanyen.

 

Ordre dòric: Ordre arquitectònic clàssic, característic per les columnes estriades sense base, coronades per un capitell senzill i  un fris decorat amb tríglifs i mètopes.

 

Opus quadratum: Sistema constructiu propi de l’arquitectura romana en el qual s’establien carreus de pedra de la mateixa altura en files paral·leles i regulars. El tipus de pedra, la mida dels blocs i la forma en què s’ajuntaven, poden ajudar als arqueòlecs a datar les estructures fetes amb aquesta tecnologia.  

 

Opus signinum: Ordre arquitectònic clàssic, característic per les columnes estriades sense base, coronades per un capitell senzill i  un fris decorat amb tríglifs i metòpes.

 

Opus caementicium: Mescla similar al formigó actual. Consistia en mesclar morter de cal amb pedres petites i reomplir amb aquesta mescla els espais necessaris. El seu acabat no era gaire estètic, fet pel qual acostumava a estar revestit amb marmol o pedra treballada.

 

Tegulae: Teules 

 

Pont del Diable: El nom de “Pont del Diable” prové d’una llegenda d’origen medieval que relaciona la seva construcció amb les arts del diable. La llegenda explica que davant la necessitat que tenia Tarraco de poder proveir-se d’aigua, el mestre que s’havia d’encarregar de construir l’aqüeducte va demanar ajuda a un dimoni. Aquest es va presentar i va dir que construiria un aqüeducte a canvi de l’anima del primer que en begués l’aigua. Els constructors van acceptar i quan l’obra va estar feta i el dimoni esperava saber qui seria el primer en beure l’aigua, van portar un ase i aquest va ser el primer habitant que va beure d’aquella aigua. 

 

Castellum Aquae: Els castellum aquae eren unes torres per on passava l’aigua que circulava a través de l’aqüeducte. En aquestes torres, que es trobaven al llarg del recorregut de l’aqüeducte, l’aigua s’hi depurava. En l’últim castellum aquae que hi havia abans d’arribar a la ciutat, aquest tenia un sistema per distribuir l’aigua cap a tres destins, el primer era les fons, el segon les termes i finalment les cases privades, fent així que tothom pogués disposar d’aigua. 

 

Timpà: Acabament triangular de la làpida.

 

Acroteris: Ornaments posats als extrems o a la part superior del frontó de la làpida.

 

Frumentarius: Soldat encarregat del blat.

 

Rosetes: motius ornamentals de les làpides que imiten més o menys perfectament una rosa. 

 

Sevir:  Sacerdot romà pertanyent a una corporació formada per sis membres dedicada al culte a l'emperador.