Anys d’excavació:

 

• 2007

 

• 2010

 

 

Història del jaciment:

 

Després de la mort i divinització de l’emperador August l’estiu del 14 dC, una ambaixada d’hispans va desplaçar-se a Roma per demanar permís al seu successor, Tiberi, per la construcció a Tarraco d’un temple dedicat a August. El més probable és que el temple fos construït pel Concilium Provinciae, una assemblea que representava els grups de la província.

El 15 dC, els hispans van rebre aquest permís i, en acabar el seu llarg període de construcció que es va allargar des de l’imperi de Tiberi (14 al 37 dC) fins al de Vespasià (del 69 al 79 dC), aquest temple va servir d’exemple per a totes les capitals de l’imperi, que es van unir al culte a August.

El temple va ser destruït al segle IV dC i els seus materials reutilitzats per la construcció d’altres edificis. Uns segles després, entre els segles VII i VIII dC es va construir la catedral de Tarragona, al mateix emplaçament on s’intuïa que s’havia construït el temple.

 

Localització:

 

La localització del temple d’August ha estat una incògnita investigada

des de fa 300 anys ja que no se’n tenia cap proba concloent, només

monedes amb la representació del monument, textos i fragments

de marbre trobats a la part alta de Tarragona.

Les diverses troballes de fragments de marbre i altres materials

aconseguits a la part Alta de Tarraco, a més de ser la zona on es

trobava el fòrum provincial, va fer pensar, durant anys, que el temple

es podria trobar allà. Però la falta de proves va fer que es plantege-

ssin altres hipòtesis, la principal de les quals va ser que es trobés al

fòrum de la colònia:

Si la construcció del temple va ser promoguda per les institucions

de la ciutat, el més provable és que fos construït a l’entorn del Fòrum de la Colònia, a la part baixa de Tarragona, ja que la part alta era un espai de funció militar i, per tant, depenent de l’administració provincial des dels orígens de la ciutat republicana. D’aquesta manera, és poc probable que un edifici construït sota el patronat de la pròpia ciutat es construís en un terreny de titularitat estatal.

 

En canvi, si es segueix la hipòtesis dels hispani com a referència als habitants de la província, és a dir, habitants de la Hispania Citerior, la conclusió més provable és que el temple fos construït prop de la plaça de representació del concilium provinciae.  

 

També hi havia altres possibilitats de la seva ubicació, com la part alta del turó que hi havia a Tarraco.

Tot i així, amb totes les troballes i evidències arqueològiques trobades, la opció més viable era que el temple d’August hagués estat situat sota la catedral actual.

 

Descobriment:

 

Per sort, desprès d’una llarga investigació, actualment es pot dir que el temple d’August ha estat localitzat, a l’interior de la catedral de la Part Alta de Tarragona.

El 2007 es va fer una tomografia al subsòl de la catedral amb la creença que realment hi hauria restes del temple. Dos anys després s’hi va realitzar una excavació en la qual es va trobar la part frontal dels fonaments del que semblava un edifici de grans dimensions i finalment, al 2010, s’ha pogut determinar que es tracta del temple d’August, gràcies a la gran plataforma de fonamentació conservada, trobada mitjançant un projecte de prospecció geofísica.

 

 

Descripció i conservació:

 

                                                                              El temple d’August estava situat a la part alta de Tarraco, al fòrum de la                                                                                 província, concretament el recinte de culte, que constituïa la part

                                                                             superior del fòrum. Degut a la seva importància, va ser un temple d’ unes                                                                               grans dimensions, 35 metres de llargada, 27 metres d’amplada, i

                                                                             s’estima que uns 47 metres d’alçada. Aquest, estava envoltat per un mur                                                                               porticat, i el terreny que l’envoltava feia 2 hectàrees.

                                                                              La seva façana estava formada per un pòrtic octàstil, de vuit columnes,                                                                               sobre un podi continu, amb una estàtua a l’interior de la cella. Es tractaria                                                                              d’una estàtua heroica d’August assegut en un tron de tipus hel·lenístic.                                                                               La mesura de l’estàtua no es coneix amb exactitud, però gràcies al

                                                                             descobriment d’un dit gegant de peu d’estàtua d’un personatge assegut                                                                                que es creu que prové d’aquesta escultura, es pot dir que podria tenir una                                                                               altura de 6 metres.

 

També es pot saber, gràcies als fragments de frisos, cornises, capitells i altres elements trobats al subsòl de la part alta que el material amb el qual es va construir el temple va ser segurament marbre de Luni-Carrara.

Actualment, el jaciment es troba sota el paviment de la catedral i així es quedarà fins que es pugui tornar a realitzar una excavació. Però amb les excavacions fetes fins el moment, es pot saber que es conserven els fonaments de l’edifici, és a dir, la base en la qual reposava , ja que aquest va ser destruït i utilitzat com a pedrera per l’edificació de nous edificis, com per exemple la catedral.

Per tant, l’edifici constava d’una estructura de morter de calç soterrada en el nivell geològic que suportaria una fonamentació i un pòdium fets en opus quadratum. Per damunt d’això s’hi aixecaria el temple.

El que es desconeix és el futur del jaciment. Es planteja la possibilitat que les restes quedin descobertes, ja que es tracta d’estructures molt important a nivell arqueològic. Però el paviment medieval que el cobreix té una gran importància artística, fet pel qual es desconeix el que succeirà.