Anys d’excavació:

 

Es desconeix l’existència d’alguna excavació realitzada.

 

 

Situació i història del jaciment:

 

 

L’Aqüeducte de les Ferreres, també conegut com a Pont del Diable,

és una arquitectura civil romana que tenia com a funció la conducció i

distribució de l’aigua fins a les ciutats. És un dels aqüeductes més

monumentals i ben conservats de l’època romana i el més important

de Catalunya.

 

 

 

Tot i no conèixer-se la data exacte de la seva construcció, es creu

que va ser aixecat al segle I dC, en l’època de l’emperador August,

coincidint amb el creixement de Tàrraco per la urbanització de la

part alta de la ciutat i  va estar en funcionament fins l’edat mitjana.

L’aqüeducte tenia una longitud total de 10 km. Tenia els seus inicis

a Pont d’Armentera, des d’on conduïa les aigües dels rius Francolí i

Gaià a l’antiga ciutat de Tarraco. El seu recorregut concloïa a l’entrada de la ciutat, on es trobava el castellum aquae; és per això que actualment se’n poden trobar fragments a l’interior de la ciutat de Tarragona.

Un d’aquests fragments es troba en un dels carrers laterals de l’avinguda Catalunya, on comença el camí de l’oli. Es tracta de la volta que tapava el lloc per on passava l’aigua, és a dir, la part superior de l’aqüeducte.

 

 

Conservació:

 

Aquest fragment de l’aqüeducte de les Ferreres és corresponent al tram final, i és un cuniculus, un tram de canalització que entrava pel sector occidental de la ciutat.

 

El fragment té una llarga d’uns 20 metres, tot i que té una part al mig d’uns dos metres on no se’n conserva res. La seva amplada és d’aproximadament 1,50 metres i l’alçada de 2 metres.

És una volta de mig canó,  tipus de construcció típica dels romans, amb carreus irregulars units segurament amb opus signinum. Les pedres utilitzades en la seva construcció són irregulars, però de mesura petita, i la seva procedència és desconeguda, tot i que podria ser de la pedrera del Mèdol, ja que és d’on es va extreure la pedra per fer altres parts de l’aqüeducte com el Pont del Diable.

El specus o base on reposava aquesta volta no es conserva o no està excavada, per tant, se’n desconeix l’altura que podria tenir.

La seva localització tampoc pot aportar cap informació, ja que no hi ha cap indici arqueològic que en pugui aportar referències en les seves proximitats.

 

 

Visita al jaciment:

 

 

                                                   Desprès de visitar aquest jaciment, puc dir que la importància que se li ha donat és                                                           gairebé nul·la. Tot i formar part de l’aqüeducte més important de Catalunya, aquest

                                                    fragment es troba totalment abandonat. 

 

                                                   Està situat en una part de l’avinguda Catalunya força difícil de trobar si no és amb un                                                        coneixement del lloc previ, envoltat d’edificis i sense cap senyalització o cartell

                                                   informatiu per saber de quin jaciment es tracta, ni reixes per protegir-lo.

                                                  En el seu interior s’hi poden veure pintades i brosses, que demostren l’estat d’aban-                                                          donament que té.

                                                   Tot plegat, és una mostra clara d’un jaciment ignorat que, tot i el valor i importància que                                                     podria tenir, no se n’hi ha donat cap.