Anys d’excavació:

 

• En ser descobert, el 1885 es va fer una primera exploració.

 

• Més endavant, entre el 1892 i 1906 se’n va fer un estudi.

 

• Entre el 1976 i el 1977 es van realitzar unes noves excavacions a càrrec de Pedro Manuel   Bergues Soriano, en aquell moment director del Museu Arqueològic.

 

• Finalment, entre el 1982 i el 1984 es van realitzar, per ordre del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, noves campanyes de documentació i excavació.   

 

 

Situació i història del jaciment:

 

Durant el segle I aC es van construir diferents edificis com les termes

supra esmentades o el teatre a Tarraco. El teatre, construït entre la

zona portuària i el fòrum de la colònia aprofitant el desnivell per

construir la graderia, va ser edificat en època de l’emperador August

sobre les restes d’uns possibles magatzems portuaris. L’edifici va

estar en funcionament fins a finals del segle II dC, en que va deixar

de funcionar com a teatre.

 

Aquest teatre, què es troba al Carrer Sant Magí, va des descobert

i descrit per primera vegada al 1884 per Hernández Sanahuja en

un solar de la part baixa de la ciutat on es conservaven tretze grade-

ries semi destruïdes. Aquestes eren les úniques restes d’un teatre

trobades a Catalunya; tot i així han estat abandonades i infravalorades

fins ara fa pocs anys.

 

El 1919 el solar on es trobaven les restes va passar a mans de l’empresa Oleícola SA, començant-se les obres d’un magatzem industrial d’oli, però l’Institut d’Estudis Catalans va poder aturar el procés per fer una intervenció d’urgència per estudiar el jaciment, en el qual van fer importants troballes: estàtues, un altar, elements arquitectònics, ceràmiques, etc., que van ser dipositades al museu arqueològic de Tarragona el 1920.

Després de guardar les troballes al museu, el teatre va estar oblidat durant temps, tot i que ja s’hi havia fet un sondeig al 1937 per estudiar-lo.

 

El 1951, J. Sánchez Real va donar la veu d’alarma al diari local; una nova empresa d’olis, ABACU, estava construint uns nous dipòsits destruint la graderia del teatre. Al seu costat, una altra fàbrica es trobava sobre les restes antigues.

 

Als anys 70 els terrenys de les dues empreses van ser venuts a empreses de construcció i al 1974 el Museu Arqueològic va poder realitzar alguns sondejos en què es van descobrir l’hemicicle central (orchestra), l’escenari (proscaenium), la façana (scaenae frons) i les primeres cinc graderies de la cavea. La resta de l’edifici ja havia estat destruït.

 

El 1977 el terreny va ser comprat per uns propietaris per edificar un bloc d’habitatges, però sota el lema “Salvem el teatre romà” es va desenvolupar una campanya ciutadana per salvar les obres que va aconseguir aturar el projecte de construcció i forçar l’espoliació del solar; procés que va durar més de trenta anys.

Actualment el teatre, que ha sigut declarat Patrimoni mundial, i es troba en procés de restauració.

 

 

Descripció:

 

La proximitat del terreny amb el Fòrum i l’existència del desnivell, aprofitable per construir-hi la cavea (graderies) van fer d’aquest el lloc més apropiat per situar-hi el teatre.

 

La cavea va ser edificada adaptada d’una part a la roca i de l’altra sobre uns criptopòrtics anulars, però d’aquesta tan sols se’n conserven les cinc primeres graderies davant de l’orchestra (zona de forma semicircular reservada per a les persones amb més influències). També és possible distingir dos de les tres escales que permetien l’accés als seients i dividien les grades en quatre sectors (cunei). Uns altres passadissos dividien la grada en diferents sectors on la població seia segons l’ordre corresponent: l’ordo decurionum (membres del govern com els senadors) al centre de l’orchestra, seguidament, les primeres grades, les equestria, eren reservades pels homes de l’ordo equester (cavallers) i la resta a la plebs.

 

 

                                                                           Els accessos a l’orchestra es podien realitzar per dos passadissos a                                                                                        ambdós costats de l’escena, que no s’han conservat. L’ escena (pulpitum o                                                                              proscaenium) era una plataforma elevada sobre un podi decorat per

                                                                           exedres i revestit amb plaques de màrmol. Encara es conserven

                                                                           els auleum, uns forats que utilitzaven per col·locar els postes del teló, amb

                                                                           un sistema de politges invers als actuals; en comptes de descendir, el teló                                                                              s’elevava uns tres metres, suficient per tapar l’escenari i permetre canviar el                                                                              decorat.

 

                                                                          Darrera l’escenari hi havia el frons scaenae, un gran mur d’una altura igual a                                                                           la de les graderies. Actualment tan sols ens queda la cimentació, però es pot                                                                           intuir una façana de tres metres d’alçada ricament decorada amb ordres de                                                                             columnes sobreposades amb nombroses estàtues. Al mur s’hi obrien tres

                                                                           valvae (portes) que permetien la sortida dels actors.  A aquest mur

                                                                           pertanyen els elements arquitectònics exposats al museu Arqueològic de

Tarraco: capitells corintis de diferents mesures, cornises, frisos i dos fragments d’inscripció dedicatòria amb els títols imperials incomplets. També es trobaven nombroses estàtues situades a la façana representant déus i personatges del panteó imperial: joves prínceps i adults en uniforme (toga) o militar (amb cuirassa)

 

 La part superior de les grades estava formada per un criptopòrtic perimetral sobre el qual s’aixeca la façana i la part superior de la cavea. Tot i que actualment no es conserva, la seva situació permet imaginar l’altura total de l’edifici, d’uns 25 metres, i el seu bon estat de conservació a finals del s.XIX, abans de les destruccions posteriors.

 

Al costat del teatre es creu que hi havia un gran espai enjardinat, un espai molt freqüent en aquest tipus d’edificis d’oci, que permetia l’entrada i sortida dels espectadors privilegiats que s’asseien a l’orchestra i a les primeres grades. Construït a la vegada que el teatre, aquest espai incloïa un nimfeu situat al centre d’un llarg mur, decorat amb pilastrae. L’aigua de la font anava a parar a un enorme estanc central de gairebé 4 metres de profunditat, amb altres fonts situades als extrems. Dos grans basaments que envoltaven el nimfeu central.

 

Per tant, tot i el seu estat de destrucció, les parts del jaciment son força reconeixibles i se’n pot imaginar gran part de com devia ser.

 

 

Visita al jaciment:

 

El teatre del carrer Sant Magí, tot i ser les úniques restes d’un teatre romà a Catalunya, es troba força abandonat.

Quan el vaig anar a visitar, vaig veure que, tot i la seva importància, no hi ha gairebé cap cartell en tota la zona que senyali la seva ubicació ni cartells amb informació referent al jaciment, dificultant així que la gent interessada en saber de quin jaciment es tracta pugui fer-ho.

La problemàtica empitjora encara més a l’hora de voler veure el jaciment: el solar, que és de propietat privada, està envoltat per un mur i el jaciment només es pot veure per unes reixes. A més, al no ser una propietat pública, no està obert al públic.

Per tant, al jaciment s’hi poden reconèixer les parts abans mencionades del teatre ( fronscaenium, orchestra i cavea principalment), però la visibilitat és força complicada.

Un cop més, aquest jaciment mostra la poca importància, conservació i projecció cap al públic que se’ls ha donat i se’ls segueix donant a molts dels jaciments de Tarragona.