Anys d’excavació:

 

• any 1932

• any 1974

• anys 1978-1980

 

Contextualització del jaciment:

 

La construcció més antiga de Tarraco són les muralles, ja que es remunten a la fundació del campament militar inicial establert a Tarraco durant la Segona Guerra Púnica o al període immediatament posterior. Aquesta muralla va ser construïda en dues fases visibles en la diferent tècnica constructiva:

 

• La primera fase va ser aixecada entre el 217 i el 197 aC., corresponent a la base militar que va establir-se en la segona guerra púnica: era una  muralla baixa construïda amb grans blocs irregulars de pedra que arribava als sis metres d'alçada, reforçada amb torres elevades amb carreus, de les quals se’n conserven tres: la torre de l’arquebisbe, la torre del Cabiscol i la torre de Sant Magí, més endavant coneguda com a torre de Minerva.

• La segona fase va consistir en una reforma i ampliació de la primera muralla realitzada entre el 150 i el 125 aC. La nova muralla, sense torres i feta també de carreus, arribava als dotze metres d'alçada.

 

A part de les tres torres, de la primera muralla només se’n conserven íntegrament dos parts, corresponents al mur que uneix la Torre de Sant Magí amb la Torre del Cabiscol i el que uneix la Torre de l’Arquebisbe amb el es Bastió de Santa Bàrbara. 

 

La muralla va continuar sent utilitzada per protegir la ciutat durant l’època medieval i la Guerra de Successió, fins el segle XIX, en que aquesta protecció va deixar de ser necessària.

 

El 1932, a causa de l’enderrocament d’una part de la muralla al costat de l’antiga torre de sant Magí, va quedar al descobert, en la part alta de la torre romana, un relleu que representava una deessa, Minerva. Aquest mateix any va ser realitzada la primera excavació gràcies a J. Serra Vilaro quan pretenia estudiar l’estructura de la muralla per saber si corresponia a l’època preromana o romana.

 

A partir del 1974,  l’estudi de la muralla es va centrar en el reconeixement de l’estructura de tots els trams de la muralla per aconseguir-ne una documentació detallada. Es va començar per la torre de Minerva, degut a la seva especial ornamentació.

 

Durant els anys 1978 i 1980 es va estudiar en profunditat la torre. El 1979 es va eliminar el revestiment de ciment de la cisterna moderna que s’havia col·locat al segle V dC, deixant a la vista una cambra a l’interior de la torre. Sota el paviment de la cisterna es  va descobrir un pilar central que havia servit de suport de la cambra de la torre i l’interior de dos finestres procedents a la fase I, tapiades en la reforma del segle V dC. Durant aquesta excavació es va descobrir, a l’interior de la cambra, una inscripció romana.

 

 

Descripció i conservació:

 

La torre estava situada en el punt més alt del turó. En aquesta zona de la muralla es conserva només una porta, la porta de Socors, situada al costat de la Torre de Minerva, i restes de dues més. A part de les portes principals, també hi havia sis poternes, unes portes més petites per sortides d'atac.

 

Els murs de la torre estan formats per grans blocs convinats amb petits, formant l’estructura. El cos quadrat complet és de 6 metres d’altura, utilitzant opus quadratum en el seu exterior i petits blocs regulars, opus vitatum, a l’interior. Al centre, es trobava un pilar central que sostenia la coberta.

 

L’enderrocament el 1932 va eliminar part del tram de la Fase II que hi havia adossat a la façana de la torre per igualar l’altura de la muralla i les torres. Amb això es va descobrir la meitat inferior d’un gran relleu que havia sigut integrat des de la construcció, en la fase I, en el costat oriental de la torre.

 

Es tracta de la meitat inferior d’una figura femenina en posició alçada, en repòs, amb les cames creuades i que es dirigeix cap a la dreta recolzada en el seu escut (scutum) i en una llança. Està vestida amb una túnica llarga (peplos) i el scutum allargat presenta un medalló central (umbo), decorat amb el cap d’un llop. Sota el relleu va ser col·locat, al mateix temps que es construïa la torre, una cornisa recta d’uns 15 cm d’altura que cobreix la superfície. Es tractava d’una tabula amb una inscripció que, per causes desconegudes, va desaparèixer anys desprès.

 

El relleu es va identificar com una representació de la deessa Atenea, Minerva. La monumentalitat de l’aparell iconogràfic, el scutum, utilitzat en la torre de Minerva respon al símbol d’una ciutat perenne i dominant.

 

Dos caps humans amb caràcter simbòlic van ser fets sobre un dels blocs ciclopis i un tercer, més cuidat, ho va ser també sobre una altre dels blocs ciclopis del costat frontal de la torre.

 

En la cambra interior de la torre va aparèixer també una inscripció. Es tracta d’un text gravat sobre els carreus abans de la seva col·locació. El text deia: “M. Vibio Men(e)rua” de Manios Vibios per a (la deessa) Minerva. Aquesta inscripció ha estat reconeguda com la inscripció llatina sobre pedra més antiga trobada fins el moment a la Península Ibèrica.

 

L’últim indici arqueològic que permet una interpretació més àmplia de la torre i la seva decoració és la porta de la Fase II de la muralla al costat de la torre. Aquesta donava accés al recinte emmurallat per qui vingués del nord a través de la via litoral, la via Heraclea. Aquesta porta ja existia en la fase I de la muralla, per tant la Torre de Minerva hauria sigut la torre protectora d’una de les primeres portes del campament. Això explicaria la seva acurada decoració.